La manera en la qual veiem el món i a nosaltres mateixos es un procés que anem construint des de que som petits.
Anem edificant des de la infantesa una imatge de nosaltres mateixos (com creiem que som), i tendim a simplificar les possibilitats en polaritats, o dues cares de la mateixa moneda.
Així ens definim com, per exemple, humils en contraposició o orgullosos, tímids en contraposició a sociables, alegres en contraposició a tristos, etc.
D’aquesta manera sempre neguem una de les dues possibilitats. Ens identifiquem amb una de les dues polaritats i rebutgem totalment l’altra(“Jo sempre soc generós, bona persona, sociable, positiu, etc…”).
Aquest fet, comporta un problema associat: Si em considero responsable, no em puc permetre comportaments que associaríem a algú irresponsable, ni ser mai tímid quan soc sociable.
Però potser si ens parem a pensar, reflexionem una mica i agafem aquelles característiques que considerem que no ens defineixen en absolut:
podrem dir que en cap moment les hem mostrat?
Soc sempre generós, o hi ha algun moment de la vida en que la meva actitud estaria mes ben definida com a egoista?
Puc ser una persona tranquil·la i no violenta, però no hi ha res que em faci treure l’agressivitat?
No estaríem disposats a fer qualsevol cosa per defensar la nostra vida o a qualsevol dels que ens importen si la situació es de vida o mort?
En consideren persones positives i alegres, però mai ens hem sentit tristos, decebuts o amb ganes de llençar la tovallola?
Podem definir-nos com bones persones, però no recordem cap situació a la nostra vida que ens avergonyeixi recordar?
Potser som persones serioses i responsables, perquè és el comportament que creiem que els altres esperen de nosaltres, però no hi ha hagut cap moment en que ens hagi vingut de gust comportar-nos de manera irresponsable i esbojarrada, sense pensar en el que diran o en el que pensaran de nosaltres?
En realitat tots podem ser de diverses maneres alhora, influïts per esdeveniments i per la situació concreta en la qual ens veiem immersos.
Ningú es sempre simpàtic i agradable, i dues persones diferents poden parlar de la mateixa persona en termes completament oposats, en funció de les experiències que hi hagin viscut.
Les polaritats que cadascú de nosaltres tenim tenen a veure amb la nostra historia personal que ens ha fet crear un personatge que ens ajuda a caminar per la vida, i ens facilita presentar-nos davant la societat.
Quan dos polaritats entren en conflicte es quan els problemes s’inicien: Com pot ser que si jo em considero tan bo i incapaç de fer mal a ningú, senti aquesta ràbia continguda dins meu? Com és que em sento limitat i ansiós pel fet d’haver-me de portar sempre d’una determinada manera?
No cal comportar-se sempre en termes de blanc o negre. Moltes crisis emocionals provenen del fet que experimentem l’extrem de la polaritat que hem negat: “No puc no ser perfecte” o “he de mostrar-me sempre fort”(ens creiem forts i de sobte ens veiem vulnerables).
El rebuig o negació d’una característica que considerem que no va amb nosaltres genera rigidesa i sofriment, ja que únicament ens permet acceptar un tipus de comportaments o pensaments determinats, allò que s’ajusta al que creiem que ha de ser o el que ens han fet creure que ha de ser.
Si ens donem permís per viure en tonalitats de grisos i no demanem que sempre tot sigui blanc o negre, podrem viure mes feliços.